El llibre Del sentiment trágic de la vida en els homes i en els pobles és una de les obres grans de Miguel de Unamuno, pensada i escrita, com diu ell mateix, «amb tot el cos i tota l'ánima, amb la sang, amb el moll dels ossos, amb el cor, amb els pulmons, amb el ventre, amb la vida». L'obra tracta de l'únic problema seriós de l'existéncia humana -de l'home de carn i ossos- com a camp de batalla on lluiten, trágicament, l'ánsia d'immortalitat amb la caducitat d'un ésser temporal en el qual l'ánima habita. Fruit d'una série d'assaigs publicats en fulletons des de 1911, el llibre no és un tractat rigorosament sistemátic, peró té una rigorosa lógica interna, tot i les digressions i acumulacions de citacions, que no són tant per a donar suport a les seves própies idees com testimonis de l'única preocupació que l'inquieta. D'aquesta obra, que és una recerca angoixosa de la fe, amb una gran pregonesa de pensament, influenciat per Kierkegaard, s'ha pogut dir que «és en la vida-per-a-la-mort on viu-per-a-la-mort l'anhel d'immortalitat, l'ánsia de Déu».
