Quan els periodistes entraren a Dachau la primera quinzena de maig del 1945, la impressió que tingueren fou horrorosa, igual que la dels soldats nord-americans. Sobretot quan veieren que havien fet passejar els carros plens de cadávers d'interns que encara no s'havien cremat per manca de combustible --trobaren dos mil cadávers per la ciutat--; malgrat aixó els revisionistes parlen d'"invencions", quan la realitat és encara tan propera. Carles Sentís, en una crónica a La Vanguardia, ho qualificava de "mundo fantasmagórico". No podia escriure sobre el que veia amb aquells esquelets vivents a la seva retina, peró tot i així en va fer una crónica implacable. Grácies a la forÇa del jurament que es feren els supervivents, presentem aquest document de vida que contribueix a la divulgació d'aquells fets. Així, aquest primer volum de la col·lecció Memóries del Segle XX vol difondre el testimoni de l'empresonament, el trasllat, l'estada i l'alliberament de VicenÇ Henric, un deportat a Dachau, que malda per fer realitat aquell "Mai més!" de tots els deportats.
