A la Comédia, que Boccaccio va qualificar de Divina immediatament després de la seva aparició, el Dant hi modula un llenguatge nou i estructura una obra excepcional capaÇ d'identificar história i filosofia, mite i ciéncia, a través del discurs d'un viatge i d'una ficció literária. La Divina Comédia es presenta com una narració que inclou tots els sentits de la vida, de la história i del conjunt dels coneixements del seu temps. El seu propósit era mostrar el camí de la felicitat, que passava per dos estadis previs a l'entrada al Paradís. En aquest camí, l'home ha de ser acompanyat per la raó humana, representada per Virgili, i per la revelació, que personifica Beatriu.
