El moment de dir prou pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans peró que pocs gosen expressar obertament. Es un crit que denuncia la flagrant anormalitat en qué viu la nació catalana, atenallada per la correcció política i l'acomplexament históric peró, significativament, capaÇ de manifestar-se multitudináriament en ocasions. Parteix d'una "auditoria" que analitza l'inacceptable tracte que rep Catalunya a mans de l'Estat espanyol tal com ha il·lustrat l'episodi del nou Estatut. També assenyala la toleráncia inaudita de qué gaudeix el franquisme residual a l'Estat (tal com s'ha vist en l'elaboració de la Llei de la Memória Histórica) i el que aixó suposa políticament. Alhora exposa el paper de la Conferencia Episcopal Española com a adreÇador moral de facto de la vida pública. L'autor acaba reflexionant sobre la treballada exclusió de Maciá com a referent históric i el cas Maragall com a parábola del mateix país. El llibre ho complementa amb un compendi d'idees práctiques per al futur del catalanisme.
