Els pensaments naixen dins de cadascú de nosaltres, estimulats per fets interiors nostres, o externs, per desitjos, per alegries, per penes o per necessitat: per multituds de causes. Ens vénen imposats, o els originem, en generem d'altres, o aquells altres ens inciten i creem noves idees. Es un món reticular, de xarxes, de capes, d'anades i de vingudes. Quan el pensament ix de nosaltres, ja no ens pertany, canvia, pren altres significats, muda, es barreja, perd el seu sentit original, rutla, corre, vola, es mou: és un pensament viatger. La crisi económica, les crisis personals, les seues miséries, i alguna virtut, empenyen els personatges d'El pensament viatger durant tres jornades en les quals un parell de taxistes, un altre d'oficinistes, dos advocats, un opositor, una família desnonada, una altra amb dificultats económiques, una mestressa, un cambrer racista, alguns delinqüents, i més gent, viuen, pateixen, experimenten i, alguna volta, gaudeixen mentre els seus fils vitals s'emboliquen, sense que ells se n'adonen, i els aboquen a un final, poc o molt, compartit.
