Aquesta és la història d'un fill de classe obrera en la Barcelona franquista. Un nen nascut al barri del Raval, orfe de mare, que creix sol al costat del pare, un excombatent de la División Azul que se sent catalanista i viu permanentment espantat. A mesura que el protagonista vagi creixent i adquireixi consciència política, la relació amb el pare, i amb el seu passat mai revelat del tot, es convertirà en un conflicte permanent, un abisme que els anirà allunyant. Entre Sant Peters i Sant Pau, finalista del premi Sant Jordi 1995, és una novel·la que et convida a viure una història delicada i sòlida, trenada a partir de moments íntims, que et fa estimar tots els personatges que hi apareixen, amb les seves il·lusions, les seves pors i els seus desencants, que evolucionen al mateix ritme que el carrer, que el barri. A. Munné-Jordà, prosista excepcional, fa un retrat personal que inclou tota una generació, la que va patir la dictadura, es va sentir esperançada amb la mort de Franco i, finalment, va assistir desconcertada a l'esclat de les noves percepcions i es va sentir desplaçada en el nou món que s'obria. Entre Sant Peters i Sant Pau [...] posseeix el do de la veritat, l'encant de la certesa, l'atractiu del rigor sense pretensions, l'amargor de la vida. Sebastià Alzamora, Serra d'Or
