El cerimonial mediátic de la consagració de la basílica de la Sagrada Família, la regularització de l'espai en els carrers engalanats de les festes de Grácia i de Sants o l'evocació del barroc mediterrani de les llumináries de les Decennals de Valls. Manifestacions aparentment diverses, peró totes elles amb elements que les entronquen amb una sensibilitat en la que conflueixen elements histórics, culturals i antropológics i que té la definició dels seus orígens a l'época moderna. Epoca de celebrar arquitectures -les noves esglésies que es construïen- i d'arquitectures per celebrar les festes -les decoracions efímeres que transformaven l'espai públic en un fantástic aparador. La festa com imatge expansiva d'una societat dirigida i també com a desfogament ritual que permetrá el preceptiu retorn a l'ordre. Festa, arquitectura i devoció com a expressió d'una cultura, la del Barroc, que no podem associar només a un període de la história de l'art o de les idees, sinó a una determinada manera de viure i de veure el món.
