Formes modernes de l'èpica. del segle XVI al segle XX

En lÆextens període comprès entre finals del segle XVI i començaments del segle XX, lÆèpica no va deixar de ser conreada pels poetes catalans, encara que fos en altres llengües; i, a més, la seva influència es va estendre fins a modalitats literàries diferents, com ara la tragèdia, i a altres arts, com ara lÆ.pera. Fora de les obres de Verdaguer, per., el gènere encara compta amb escassa tradició dÆestudi a casa nostra. Amb el volum Formes modernes de lÆèpica (del segle XVI al segle XX), format per sis ponències a càrrec dÆespecialistes de diversos àmbits de la hist.ria cultural i literària  catalana, lÆAula Carles Riba ha volgut impulsar la recerca sobre el conreu literari del gènere i també sobre les seves irradiacions al teatre i la música. Els treballs permeten al lector dÆacostar-se a la producció dÆautors com Joan Pujol, Bartomeu Tormo,
 Ramon Muns, Francesc Pelagi Briz, Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors,
 Víctor Balaguer, i compositors com Felip Pedrell i Enric Morera, entre
 altres, que il·lustren amb claredat la pervivència i lÆevolució de lÆèpica al
 llarg dels segles.