Als meus 40 anys, sento la necessitat de tornar als meus inicis, i aquells foren la poesia. Com sempre, quan un torna endarrere, troba aquell vell univers ple de versos oblidats al llarg del caminar: són versos nascuts als moments viscuts, plors ofegats per l'obligació de somriure, llàgrimes tapades per fer cas a la societat, covardies d'un mateix davant els altres, paraules plenes que omplen el buit dels silencis.
