El poemari Homei d'en Manel Queralt és una cosmogonia en què es posa en circulació el naixement i desenvolupament de tota una sèrie de forces, més o menys espectrals, que han de fer front a les vicissituds de la seva existència. Una existència, val a dir, erràtica, nòmada, paradoxal, vel·leïtosa. Ens trobem amb éssers que són ombres, energia no encarnada, en què el vaivé entre presència i absència cobra una dimensió ontològica fonamental. Del pròleg d'Oriol Alonso Cano
