L'associacionisme de principis del segle XX va reflectir a Artá l'alineació en dos vessants del debat ideológic del tombant de segle. D'una banda, les noves idees republicanes i socialistes i, d'altra banda, les dels grans propietaris de la terra i de l'Església local, defensors de l'ordre ancestral. Les precáries condicions de vida i la crisi de subsisténcies alimentaren les opcions de canvi que, neutralitzades amb la dictadura de Primo de Rivera, ressorgeixen amb la Segona República i amb l'entrada al consistori de tres regidors sensibles a les necessitats de la població. Després del bienni radical-cedista, la Comissió Gestora del Front Popular emprengué un canvi total i accelerat de la política municipal. Tot ho estroncá el cop militar del juliol del 1936. La dura repressió que se'n seguí va marcar uns llargs anys de mort, de dolor, de por i de silenci.
