La llavor immortal

Fins a quin punt són originals els arguments cinematográfics Des de les primeres projeccions dels Lumiére, el cinema es va convertir en el  gran fabulador del segle XX, i encara. La llavor immortal, que recuperem vint anys després de la primera edició, rastreja els motius argumentals que es repeteixen en el cinema de tots els temps i mostra la seva relació no sempre conscient amb les narracions fonamentals de la história de la cultura. Les pel lícules es constitueixen així en una etapa fértil d una continuïtat narrativa: obres que són fruit d un  llegat i que poden generar-ne un de nou. Jordi Balló i Xavier Pérez ens proposen un recorregut per la história del cinema i creen relacions sorprenents i apassionants amb els relats fundacionals de la  ficció universal. Així, descobrim Ulisses errant pels deserts del western, la Ventafocs convertida en corista de Broadway, Macbeth encarnat en la figura trágica d un gángster o Edip descobrint la seva culpabilitat en un viatge interplanetari. Grácies a aquesta indagació comparada, els autors estableixen una nova manera d accedir al cinema com un art jove, impertinent, integrador i imprescindible per establir  la plenitud de la ficció contemporánia.