La modernitat, cauta

La cultura i l'art en el puritá i aïllat primer franquisme. Ara fa cinquanta anys, Barcelona inaugurava el Museu Picasso, fet que certificava la voluntat col·lectiva de reprendre el projecte cultural i de país anterior a la Guerra Civil. Enrere quedaven dues décades en qué, superada la immediata postguerra, la voluntat de modernització cultural del país havia maldat per sobreviure, adaptant-se a unes circumstáncies profundament adverses, en forma d'una modernitat no sempre visible que va sobreviure amb cautela durant els primers anys del franquisme fins a l'arribada de la nova atmosfera aperturista dels  anys 60. Els autors reflexionen sobre les polítiques culturals, les orientacions estétiques, les circumstáncies históriques i els protagonistes més significatius entre 1942 i 1963, d'acord amb les úniques estratégies possibles aleshores: resignació, restauració o resisténcia. Repás de les manifestacions artístiques i la vida cultural al llarg del primer franquisme, en qué la recerca de la modernitat artística queda latent. * Articles dels millors experts en l'art de l'época, que s'está revalorant. * Es tracten sobretot tres disciplines artístiques: arquitectura, pintura i literatura