«Només m'interessa una vida finita, inquietant i contingent, sense veritats absolutes, sagrades o incondicionals. Un escenari en constant formació, transformació i deformació. Una vida creadora d'un mosaic en qué les peces no encaixen, sense centre ni síntesi.» En aquest segon lliurament dels seus Fragments filosófics, el filósof i escriptor Joan-Carles Mélich reflexiona a fons sobre la condició contingent, incerta i finita de l'ésser humá a partir del que anomena una filosofia literária: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. Es tracta d'un pensament del singular, el temps, les situacions i les relacions. I és que parlar de la prosa vol dir -segons Milan Kundera- parlar del carácter concret, quotidiá, corporal, de la vida.
