Qué pot aprendre Catalunya del fet que, malgrat l'abast internacional de la bombolla immobiliária, només Espanya i Irlanda patissin una follia constructora que n'ha disparat les xifres d'atur Per qué les Balears, la comunitat que ha creat més llocs de treball, és també la que ha creat més aturats Per qué el País Basc, que ha generat poca ocupació, té menys atur ara que fa vint anys En aquest assaig lúcid i entenedor, Miquel Puig desmunta els tópics sobre la crisi: la cobdícia dels banquers, la crisi financera, la bombolla immobiliária i la regulació laboral no són els culpables dels actuals índexs insostenibles d'atur. A partir de l'análisi de les trajectóries dels diferents països de l'Europa occidental i de les diverses comunitats autónomes, La sortida del laberint mostra que hi ha dos models de societat: les que creen els llocs de treball que necessiten i les que creen molts llocs de treball peró, paradoxalment, tenen cada cop més atur. Malauradament, Catalunya está esdevenint una de les segones. Miquel Puig explica per qué i qué hem de fer per corregir-ho. La crisi actual no és económica sinó política, i el que ens cal no són benintencionades actituds business friendly, combatre el fracás escolar o apostes per la societat del coneixement, sinó deixar de fer el que hem fet des de la Transició: gestionar el país sense saber on anem.
