Seguint el curs de l Evre com una excursió i una tornada a la infantesa, Les aigües estretes condensa totes i cadascuna de les obsessions que caracteritzen l escriptura de Julien Gracq: la importáncia de les primeres lectures, el diáleg entre art i realitat, la persecució d un paisatge i d una música abans que d una história, la constatació que el pas del temps, aquest «sortilegi fonamental», és la prova irrefutable de l existéncia humana. La de Gracq és una prosa cálida, seductora, amb meandres que conviden a recórrer cada pam d aquest trajecte com si fos un viatge iniciátic.
