Un lloc de memória és un espai o un monument dotat de capacitat commemorativa, al voltant del qual giren rituals civils de contingut polític. Memória col·lectiva i coneixement históric són diferents i han de guardar la seva respectiva independéncia, peró no són mútuament oposats. Com diu Marc Bloch, la memória ens divideix i la história ens aplega. Avui, la memória ja no es pot alimentar de mites i llegendes com en l'antigor. La vinculació amb la história es fa ineludible, peró la memória és diferent, está més lligada a les emocions, a la identitat i al compromís col·lectiu. L'historiador Albert Balcells passa revista als llocs de memória dels catalans i posa especial atenció al monument barceloní a Rafael Casanova, al Fossar de les Moreres i a la Diada de l'Onze de Setembre. També analitza extensament la memória problemática dels morts de guerra: des del record de la guerra contra l'ocupació napoleónica fins al de les víctimes de la repressió franquista. El Canigó i la seva flama, Ripoll, Montserrat, Poblet, el Palau de la Generalitat, el Palau de la Música Catalana i l'estadi del BarÇa completen el panorama com a llocs de memória, sense oblidar la senyera. Tanca l'obra una llarga i lúcida nota sobre l'actual política de memória histórica al nostre país.
