«Quan l'Ocell del Pensament va crear el món dels homes, va cantar quatre vegades: un cant per als humans; un altre per a la terra; un altre per als xamans, i va cantar encara una vegada més de manera indesxifrable perqué quedés clar que la vida mai no es pot comprendre del tot. Esperant l'avís del xaman arrecerat al costat de l'Arbre, Baén de la tribu d'Ar escoltava la remor somorta del riu i meditava en les coses que s'esdevindrien més enllá de la seva própia mort. I el respir embolcallador i lent de la nit s'estenia des dels seus peus fins a l'infinit.» Allá on el prestigi és ser caÇador i guerrer, Baén el Coix no és ni valent ni covard ni nen ni adult: és un mig home. Un inoblidable ritu iniciátic en els confins del món.
