Una noia peculiar que sembla viure en un món de somni, que enlluerna justament pel seu carácter térbol, acompanya el narrador pel París més genuí dels anys vint i l'atreu d'una manera especial perqué disposa de tots els mitjans per a fer possible aquesta atracció. I és que, després de diverses trobades, Breton intueix en ella, convertida en figura iniciática, l'anticipació de la «revolució surrealista». Llibre aparentment autobiográfic, Nadja pretén traslladar als fets quotidians l'esséncia del pensament dels homes per aconseguir així la transformació total de la vida.
