NO CAL LA VEU

ôNo parlis llevat que puguis millorar el silenciö, deia Borges. Fins on pot transmetre un gest, una carícia, una mirada? Perquè no cal la veu per mostrar afecte o dir coses boniques.
 El contacte físic, com a mostra dÆafecte, és imprescindible per al desenvolupament emocional: dona seguretat, afavoreix lÆautoestima i millora la confiança en un mateix i en els altres.
 Somá manté aquesta actitud vital amb lÆaparició de les girafes. Mare i  filla no tenen veu, però tenen un altre mètode: les carícies. I la girafeta comparteix amb els altres animals aquesta forma de transmetre els sentiments i les emocions.
 A partir dÆaquest moment, la història fa un gir radical: les il·lustracions continuen mostrant personatges que gaudeixen sense necessitat de paraules, només amb abraçades, carícies I lÆaprenentatge  també es difon a noves formes dÆacostament a lÆaltre; així, des del moment que la girafeta ensenya a un elefant com són les carícies, aquesta interacció entre diferents continua: lÆelefant ho ensenya al tigre; el tigre, al llop...
 No hi ha dubte del pes de les girafes en aquesta història. Quintero diu que ôtots els animals emeten sons per cridar-se i dir-se que sÆestimen, menys les girafes, que són mudes; però per dirse que sÆestimen obren molt els ulls, per això els tenen tan grans, i es toquen. I això ho ensenyen a altres éssersö.