Pàtria i progrés: la Mancomunitat de Catalunya 1914-1924

Amb poc es va fer molt. Aquesta idea podria definir l'experiéncia de la Mancomunitat de Catalunya, que s'explica de manera detallada, amena  i rigorosa en aquest llibre escrit per Agustí Colomines i Aurora Madaula. A principis del segle XX, amb unes competéncies limitades i recursos escassos, Enric Prat de la Riba va gosar fabricar el futur en  comptes d'esperar-lo assegut, com feien els homes de la vella política espanyola. El futur no era una abstracció per als impulsors de la Mancomunitat; el futur eren escoles, hospitals, carreteres, biblioteques, xarxa de teléfons i moltes més infraestructures que es feien al servei de la gent. Mai tan poc poder ha estat emprat d'una manera tan sávia i exemplar, fins al punt que encara avui és visible el llegat admirable de la Mancomunitat en diversos ámbits de la nostra  vida col.lectiva. Cal valorar i divulgar entre les noves generacions aquesta épica dels que van assumir la responsabilitat de construir un país amb quatre canyes, fent veure que tenien més palanques de les que  de debó tenien. Ells van tenir fe en ells mateixos i en una societat que no tenia por, per aixó van canviar la fesomia de Catalunya. Els catalans d'avui som fills del 1914 més que del 1714. (Del próleg de Francesc-Marc Alvaro)