Quan els missioners van descriure per primera vegada un armadillo, semblava que parlessin d'una béstia impossible. La inharmonia dels seus membres i la raresa del seu aspecte, una cuirassa agressiva per a un ésser inofensiu, insinuaven una burla de la naturalesa. Sota aquesta Pell d'armadillo, Jordi Puntí presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la família que fa cua a l'autopista o el nen en un concurs per a superdotats. Deu contes sorprenents que posen, sense estridéncies, la fel a tocar del somriure. Pell d'armadillo va meréixer el Premi a la Creació Fundació Enciclopédia Catalana 1995 i Quim Monzó va dir-ne: «Un llibre bo, fresc, recomanable.»
