Quan el New York Times publica un vídeo en 360 graus d'un 4 de 10 amb folre i manilles és perqué plásticament és impressionant. Centenars de cossos amuntegats, músculs en tensió, fragilitat, el públic aguantant la respiració... i una petita enxaneta de 8 o 9 anys marcant la frontera entre l'éxit i el fracás. Peró si la Unesco va declarar els castells patrimoni immaterial de la humanitat (2010) no és, només, perqué els castells siguin espectaculars i emocionants. Es, sobretot, perqué sota aquestes construccions mastodóntiques no hi ha només els baixos; hi ha colles castelleres. Entitats que lluiten, gaudeixen i es sacrifi quen dia a dia per aconseguir-ho, que han creat un teixit social dens, divers i ric i que fa perdurar uns valors que van més enllá de l'estética majestuosa dels castells.
