SEGONA EDICIO La crónica apassionant d'un temps de miséria i picaresca, de repressió i restriccions. Un estil extraordinari, una llengua viva, una história captivadora. Un llibre que es beu d'un glop. Quan anávem a l'estraperlo és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l'autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí de la novel·la d'aventures i la crónica, Víctor Labrado reconstrueix la memória d'un temps duríssim: del final de la segona República a la immediata postguerra, quan a la miséria i la fam calia sumar la repressió franquista. Dalt d'una bicicleta, a trenc d'alba i escapant sempre de la guárdia civil, el jove protagonista de la novel·la recorre pobles i ciutats de Valéncia i Alacant carregat d'arrós, oli o sardines. En una época de racionament dels aliments básics i de restriccions de tota mena, anar a l'estraperlo era una de les poques sortides dignes.
