Aquest llibre és el vuité de la col·lecció de deu volums sobre el pensament cristiá; és el darrer que s'edita, perqué anteriorment ja s'havien publicat els dos darrers. El llibre presenta l'evolució d'aquest pensament en el període que l'autor anomena l'era de la restauració i, després d'analitzar el fenomen polític de la restauració i el seu rerefons ideológic, centra l'atenció en l'actuació restauracionista dels papes Gregori XVI i Pius IX --posant l'émfasi en la lletra i l'esperit del Concili I del Vaticá-- i en l'ombra allargada d'aquesta operació, que arriba al pontificat de sant Pius X en l'afer del modernisme teológic. En aquest context, el pensament cristiá deixará definitivament de ser únic i hi haurá cristians que assajaran a pensar en cristiá pel seu compte. El llibre conté una referéncia molt explícita al "pecat de l'Església".
