La veu i la memória del narrador unifiquen les históries de Recorda sempre aixó, l'últim premi Marian Vayreda. Hi veiem una caserna de guárdia civil al Raval barceloní, el pati on les famílies dels membres del cos passen l'estona, l'eventual aparició d'un circ humil per distreure la canalla, la feina a les vores descosides de l'extraradi urbá... Són escenaris d'una educació sentimental que posa el focus en el coratge quotidiá, en les dificultats de la vida diária, en les sobtades explosions de violéncia i en la necessitat d'assumir el passat per poder governar la própia vida.
