Res no és personal és un llarg poema en quatre parts. El predomini d'elements que tenen l'aparenÇa d'un relat biográfic fragmentari li dona unitat. Escrit en octosíl·labs, l'autor, a mig camí de la vida, quan s'apropa als cinquanta anys, mira enrere i es fa una série de preguntes, des d'una mirada sovint desvalguda i precária, que recorda sempre la condició mortal de l'ésser humá i el neguit que provoca l'esséncia inédita i transitória de cada instant viscut. Un bell i torbador poema que, mentre dispara flaixos de vida, ens porta a la memória la infáncia i l'adolescéncia, la descoberta del desig i els misteris de l'amor. Trossos de passat que s'escolen entre geografies diverses i que es projecten també cap al present i el futur, on el que transcendeix més, paradoxalment, perviu en els instants més íntims i personals.
