Versos engendrats a la costa de Riago, un llogaret poètic extraordinari vora el cabal de l'Ebre sota el baluard templer; conreats a les aules republicanes amb aire llibertari; soferts al camp d'extermini de Gusen, on tot l'aire feia olor de mort; enlairats amb anys d'enyor i d'exili, lluny de la terra i la seua gent; sorgits d'anhels per la internacional dels humans que volen viure feliçment i lliurement. Ressec el llavi de dèria,/ mil febres cremant-li el front,/ una fita, Catalunya/ i la llibertat del món.
