«De la putrefacció també en poden néixer flors, i entre els cards florir un llir. Aquesta és la tesi bsica que assenyalen explícitament els poemes prohibits de Baudelaire i el columnisme infame de Sostres. Una societat decaiguda ofereix els seus moments de dolçor a qui est disposat a assaborir-los».
Abel Cutillas analitza, en aquest assaig que explica lÆorigen de la modernitat literria, les correspondències entre dos escriptors que fereixen el lector. Des dÆèpoques i ciutats diferents, posen llum en un entorn de mediocritat generalitzada i sÆenfonsen amb el món que ells mateixos contribueixen a destruir. La seva prosa desaprensiva és un refugi que ens empeny a buscar eternitat i intimitat.
