Tensho

La nostra mirada es nodreix sovint de l'aparent, de l'immediat, del quotidiá, peró l'art i la poesia afronten el repte del que transcendeix la realitat que ens envolta, del que n'és origen i destí,  del misteri que ens interpel·la quan cerquem el sentit de l'existéncia o ens preguntem sobre els confins de l'univers. L'artista  japonés Wataru em va plantejar les seves intuïcions sobre la configuració incipient d'un nou temps que obrís els nostres sentits i la nostra ment a una relació més íntima i conscient amb la naturalesa i a una actitud més fraternal i solidária entre els humans, des del reconeixement en la fragilitat i en els cicles efímers i incessants de  la vida. Ens hi vam referir amb el mot japonés Tensho, que ens remet a la noció d'una nova era. En van sorgir 14 poemes breus, amb les pintures bellíssimes, mágiques i essencials de Márius Brossa que s'hi han inspirat i un conjunt de cerámiques de Wataru que hi dialoguen, ens trasbalsen i ens conviden a la reflexió. En aquesta conversa d'art  visual i paraula s'hi han incorporat per enriquir-la decisivament els  fotógrafs Joan Tomás i Albert Carreras, amb un treball minuciós per transmetre en el seu gest precís de llum les obres de Márius Brossa i de Wataru, i Lluna Llecha i Yoshiyuki Matsuoka, que han donat, amb una  sensibilitat exquisida, veu en francés i japonés al conjunt dels poemes.