El "bellíssim cadáver barroc", devastat per la brutícia i la corrupció de la mort peró d'aspecte sublim, és Nápols, la ciutat en la universitat de la qual Josep Piera va fer de professor de catalá el curs académic 1985-1986. Durant aquest any, l'escriptor valenciá va participar de la miséria de Nápols i, al mateix temps, de la seva dignitat cultural, de la seva história i de la seva civilització. En págines d'alta qualitat literária emergeixen, lligades a la memória de la infáncia de l'autor, les línies d'una retrat inédit d'una ciutat magnífica, próxima i oblidada, i també una visió general de la vida italiana contemporánia.Josep Piera va néixer a Beniopa (la Safor) l'any 1947. La seva obra literária, en llengua catalana, abasta géneres diversos peró vinculats per uns trets comuns: el lirisme, l'ambició especulativa i un registres intimista que dóna un carácter singular al seu estil. La seva obra poética está recollida a Dictats d'amors (Poesia 1971-1991). Entre els sus llibres de viatges destaquen, a més a més d'Un bellíssim cadáver barroc (1987), El cingle verd (1982), Estiu grec (1985), Ací s'acaba tot (1993) i Seduccions de Marraqueix, Premi Sant Joan Caixa de Sabadell 1996.
