Aquest és un llibre d'homenatge i de reivindicació; d'homenatge, perqué un centenar de glosadors de picat de Mallorca, d'enÇá de 1730, prenen la paraula. Es la canÇó oral improvisada, aquella que és com una verga de llamp, i que no es pot rectificar. Peró també és una reivindicació, perqué un combat de picat resumeix l'esséncia de la vida, els anhels, les esperances, la il·lusió, l'amor, l'angoixa, la mort... en uns mots que surten de l'ánima del glosador, i esdevé un referent universal, repetit en altres indrets del món, en diferents cultures i llengües. Per aixó, l'autor dedica aquest recull als grans mestres de la poesia oral improvisada de Mallorca, als qui ja no hi són i als qui n'han agafat el relleu. El professor Gabriel Janer Manila diu en el próleg: «No he de senyalar fins a quin punt els treballs i els dies de Felip Munar han contribuït a revitalitzar al nostre país una de les práctiques culturals més antigues de la humanitat: aquella que consisteix a construir versos i fer-los avenir per l'extrem. I concentrar en el quadre de síl·labes i rimes una representació de l'amor, de l'alegria de viure, del dolor, de la protesta perqué la feina és feixuga i el jornal no basta, del drama que estreny el cor, com un ocell, el cor, que no deixen volar.» Peró aquestes canÇons potser ens ajudaran a volar...
