Un geni explicat per un altre geni Artaud ens va deixar una obra extensa: poeta, dramaturg, novel·lista, actor, director... era un geni que vivia l art com a totalitat. Van Gogh, suïcidat per la societatés un d aquests textos inclassificables, un «assaig-poétic», que no respon a cánons i que malgrat tot té una forÇa creativa que obliga el lector a seguir, gairebé a escoltar aquesta mena de rapsode aïrat que és Artaud. L autor s emmiralla en Van Gogh i es rebel·la contra la societat que «va suicidar» el gran pintor: els seus quadres, les estades al sanatori, la relació amb el seu germá, són analitzades des de l esperit lliure, crític, rebel i anárquic d un Artaud en estat de grácia que, defensant Van Gogh de la seva bogeria, es defensa ell mateix. Perqué, com diu, «en tot dement hi ha un geni incomprés.» O com explica Antoni Marí al text introductori, «la censura que s'ha imposat a la paraula del boig que, encara que sigui perseguida i clausurada, segueix exercint el poder de la imaginació o de la llibertat d'expressar-se». Un llibre escrit des de la frontera entre la follia i l'enteniment, clau per entendre el procés de la creació artística. Antonin Artaud (Marsella 1896 - Ivry-sur-Seine, 1948) Poeta, assagista, actor i director de teatre, creador del teatre de la crueltat. El 1920 entra en contacte amb el surrealistes a través de Max Jacob. Busca continuament experiéncies noves al món del teatre, optant per una dramatúrgia básica i instintiva. Va passar per diverses clíniques mentals i morí el 1948, sol i sense companyia. Van Gogh, suïcidat per la societat va publicar-se l'any 1947 i va rebre el Premi Sainte-Beuve d'assaig l'any següent.
