La nostra generació ha crescut entre les ruïnes d'antigues certeses. Vam néixer mentre queien. Som fi lls del fragment, peró el fragment no ens inquieta perqué l'alternativa de les grans moles compactes no ens atrau ni ens convenÇ. Han produït massa víctimes per confi ar-hi. Després d'un segle d'ideologies férries que negaven l'Invisible i de décades de teologia sobre la mort de Déu, ens trobem davant d'un nou paradigma en qué el ressorgiment de la dimensió espiritual ha confl uït amb la pluralitat cultural i religiosa. El repte rau a aconseguir que aquest ressorgiment integri les aportacions de les generacions precedents, tant de les més antigues que van pertányer a la primera innocéncia com de les més recents que van aportar una actitud crítica respecte de les religions. D'aquí ve que es pugui esperar un temps nou en qué visions que fi ns ara han competit entre si descobreixin que es necessiten mútuament. Assolir aquesta síntesi no és una tasca fácil perqué no s'estableix en el mateix pla que les seves antinómies, sinó en un ámbit de més gran profunditat on cada una d'elles és convocada més enllá de si mateixa.
