Doble joc de tres és la narració d’un joc eròtic que esdevé obsessiu, la descripció d’un procés d’enviliment que sotmet, i trastorna, la voluntat del personatge. Qui proposa el joc, i en deixa constància del dia a dia, com si d’un dietari es tractés, tot i ser conscient dels perills de la juguesca, de l’engany que du implícit i del perjudici que pot causar-li, no pot evitar transformar-se en addicte de la perversa partida que ell mateix ha engegat. Allò que havia de ser un entreteniment de seducció, una forma imaginativa i plaent de trencar la rutina conjugal, esdevé en obstinat capteniment. I perquè cap obsessió no és prou compacta, hi ha, en el relat de la infàmia, la dispersió d’un pensament morbós que, adesiara, s’entretén en l’entorn de la lucidesa. La gelosia i el sentiment de propietat són, finalment, a l’origen de l’aberració, de la pèrdua de la raó. Del crim, potser.
