Doble joc de tres és la narració d’un joc eròtic que esdevé obsessiu, la descripció d’un procés d’enviliment que sotmet, i trastorna, la voluntat del personatge. Qui proposa el joc, i en deixa constà ncia del dia a dia, com si d’un dietari es tractés, tot i ser conscient dels perills de la juguesca, de l’engany que du implÃcit i del perjudici que pot causar-li, no pot evitar transformar-se en addicte de la perversa partida que ell mateix ha engegat. Allò que havia de ser un entreteniment de seducció, una forma imaginativa i plaent de trencar la rutina conjugal, esdevé en obstinat capteniment. I perquè cap obsessió no és prou compacta, hi ha, en el relat de la infà mia, la dispersió d’un pensament morbós que, adesiara, s’entretén en l’entorn de la lucidesa. La gelosia i el sentiment de propietat són, finalment, a l’origen de l’aberració, de la pèrdua de la raó. Del crim, potser.
