No ens trobem enmig d'una crisi sinó d'un canvi d'época de la história, com va succeir al final de l'Imperi romá o de l'edat mitjana. Són canvis que es produeixen perqué succeeixen coses noves, se ninventen d'altres i se'n destrueixen de velles. Ho fan els forasters, els estranys. Els bárbars. N'hi ha de bons i de dolents, constructors i destructors. L'autor identifica, en «El bárbar que salvá la Sixtina», la informática i les noves tecnologies com un dels bárbars que ja han arribat a dintre del «recinte» on vivim. En «El trauma dels llagostins bornis», s'hi presenten algunes de les barbaritats aixó mateix, els bárbars que en l'actualitat es fan presents en la producció i comercialització dels aliments. La informació actua com un tercer bárbar. «Si les opinions públiques no estan ben informades, tampoc podran moderar els poders económic i polític», es diu en «Quatre cróniques al preu d'una». Hi ha grans interessos per a manipular els mitjans de comunicació, fins a fer que el periodisme actual ja no sigui temut, sinó inofensiu. Els bárbars poden crear unes societats noves i millors, peró també transformar-les en un desert de drets i valors.
