De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels «infinitius essencials» de l'ésser humá: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosófica, que s'articula a partir del concepte de «replec del sentir». L'estil singular de l'autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l'amistat, la revolució i l'agraïment. I anticipant- nos, ja de bell comenÇament, alló que és més nuclear: «AquÃ, als afores, la génesi i la degeneració, la vida i la mort, l'humá i l'inhumácar només l'humá pot ser inhumá, la proximitat i la indiferéncia. AquÃ, als afores, el mal és molt profund, peró la bondat encara ho és més. AquÃ, als afores, res té més sentit que l'empara i la generositat. AquÃ, als afores, no només vivim, sinó que som capaÇos de vida»
