La poesia d'Antonella Anedda és capaç d'atènyer l'invisible i d'evocar tant les absències com les mancances, amb un llenguatge acuradÃssim que destil·la l'esplendor d'allò velat o suggerit i el doble moviment d'un mostrar o insinuar. Una visió aparellada a allò que Louise Glück anomena «la llum brillant que passa a través d'una cambra fosca». Alhora, la seva litúrgia poètica, essencial i nua, es troba sempre vinculada als detalls eloqüents, capaços de fer-nos arribar el perfum, el tast i l'à nima de les coses, en dialèctica constant amb la frà gil i vulnerable existència. És una poesia magnètica i intensa, d'una elegant profunditat i impregnada d'una pietat que uneix el jo amb el nosaltres en l'exploració del dolor del món. I tot i que _Nits de pau occidental_ pren com a inspiració els fets dramà tics que van des de la guerra del Golf fins al llindar del conflicte de Kosovo, els seus versos -com en els grans clà ssics- traspassen temps i espais i ens remeten a una fulgurant actualitat. La traducció d'aquesta obra, a cà rrec de Nora Albert, va merèixer el XVIII Premi Jordi Domènech.
