Un retrat humà per la vida i la mort que convida a reflexionar sobre les pròpies emocions i la fragilitat del pas del temps. Vint-i-quatre hores a Formentera, transcendentals i surrealistes a parts iguals, invocaran el passat de manera inevitable. Un somni es barreja amb els roncs del pare a mesura que el neguit puja d'intensitat. La Marta sent el fred gelat dels tanatoris. Ja no hi ha testimonis, es podria inventar la infància, si volgués, i ningú vindria a contradir-la, però sap que justament ara necessita reviure-la més que mai. El passat i el present s'entrellacen i esdevenen indestriables. La immensitat del mar i el vent que doblega les savines l'acompanyaran en el seu viatge per la devastació. A Seguint les ones, Marta Angelat rememora la història dels seus pares, Florència Grau -escriptora i guionista de ràdio- i Josep Maria Angelat -actor-, a més de la seva pròpia com a nena que va fer d'actriu. Aquesta narració, d'una extraordinària bellesa, restitueix la memòria familiar i la de tota una generació, així com la memòria col·lectiva de país, a través de dues figures destacades de la ràdio, del cinema, del teatre i del doblatge.
